Páginas vistas en total

jueves, 30 de diciembre de 2010

QUEDADA

Junt amb José i Toni, hem estat parlant d'ajuntar-nos algun d'aquests dies festius. En principi quedem el dia 4, bé a l'hora del café (lloc per convenir), hora de cervesseta o després de sopar. Això ja ho decidim entre els que pensem assitir. Temes per parlar segur que no ens en falten. Digueu si podeu vindre o no i a quin hora preferiu quedar. Moltes gràcies. Adéu.
PD: Personalment, l'hora del café m'agrada més, però puc anar a un altra hora sense problema. J.S.I.

lunes, 20 de diciembre de 2010

QUE DIVERTIT ÉS VIURE A ONDARA!

Vaja per davant que viure a Ondara m’agrada per damunt de qualsevol cosa. No obstant això, aquells que vivim al centre d’aquest poble tenim la “gran sort” de poder jugar tots els dies a un bon  joc.
¿Recordeu quan de menuts jugàveu a la cadireta? La veritat és que era un joc divertit, doncs hui en dia encara puc jugar amb els meus veïns gràcies a l’equip de govern. L’única diferència és que en lloc d’ haver-hi xiquets corrents hi ha cotxes amb conductors desesperats, i en lloc de cadires que ocupar hi ha places d’aparcament a menys d’un kilòmetre de casa.
Doncs això, que recorde la meua infància dia rere dia, i la recordaré perquè el joc continua,  encara van llevant cadires per que la cosa estiga més complicada; clar, com ocorria en el joc, sols en pot quedar un. A més, aquells que estan mal asseguts els penalitzen com ha de ser oportú. Sols falta veure dos conductors barallant-se verbalment per un lloc on estacionar i el símil serà perfecte, però temps al temps.
Sols puc afegir que moltes gràcies als governats per permitir-me gaudir d’aquest divertiment a diari, m’estan fent sentir més jove.
PD:  És més que evident la ironia però per si de cas la remarque. Ximo ho has aconseguit, els veins s’estan divertint (tu no crec perquè aquest problema no el tens) i ja ens semblem un poc més a una ciutat, eixe era l’objectiu no?

Joan Soler Iñareta

sábado, 18 de diciembre de 2010

LA IMPROVISACIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN

Un dels majors problemes que té la classe política actual és que no fan una projecció de futur; és a dir, basen la seva política en la improvisació i no pensen en les repercussions que els seus actes poden tenir en el futur. Açò és un greu problema ja que aquestos actes improvisats moltes vegades poden portar a unes nefastes conseqüències. Per exemple, a nivell internacional, la crisi econòmica actual. Però els polítics “de poble” també tenen aquest problema. Us posaré alguns exemples del nostre poble:

A finals de la passada legislatura es va acabar l’adoquinament dels carrers del casc urbà, en aquestos carrers es van posar uns testos grans de ferro per a posar tarongers i embellir els carrers en qüestió. La idea no estava mal pensada. Però resulta que han passat uns tres anys i alguns testos ja han sigut eliminats, ara resulta que queda millor si els tarongers estan plantats a terra plana. Algú s’ha preguntat que degueren costar aquells testos? I, on han anat a parar després de llevar-los? Ha valgut la pena comprar-los per a gaudir-los només tres anys? M’imagine que no degueren ser massa barats i m’agradaria pensar que han sigut venuts i les pèrdues econòmiques al llevar-los no han sigut massa elevades. De totes formes, crec que el govern deuria haver donat explicacions ja que estan jugant amb els diners de tots els ciutadans. Però clar, aquest govern no acostuma a donar explicacions, per això crec que la oposició deuria haver preguntat al respecte i donar-li al tema la importància que és mereix. Reitere: no crec que els testos foren massa barats.

També durant la legislatura passada es va instal·lar la primera fase de contenidors soterrats. I farà cosa de pocs mesos aquestos contenidors han sigut substituïts per uns nous que tenen les boques més grans, els anteriors eren incòmodes. Aleshores tornem al mateix ritual d’abans: que han costat els contenidors nous? I els vells? Que s’ha fet dels contenidors retirats? Val la pena la despesa?

Una altra evidència de la improvisació és la polèmica a partir de la passarel·la que unirà el poble amb el Centre Comercial. Aquest tema a sigut utilitzat pel PP per a atacar al govern central ja que la subvenció del planE no és suficient per a sufragar totes les despeses de la passarel·la. Mentrestant, la oposició ha denunciat l’encariment del projecte. La qüestió és que tots els partits han utilitzat la passarel·la per a treure rendiment polític però a cap d’ells li se va ocorre, abans de fer el Centre Comercial, projectar un accés per a vianants. De manera que ara serem els ciutadans qui haurem de pagar més per un accés al Centre Comercial. Açò em fa pensar sobre la crisi econòmica, és veritat que hi ha més de quatre milions de aturats, però les arques públiques estan en perill? Per que els polítics continuen malbaratant els diners de tots?

Aquests exemples que he citat crec que són xicotetes mostres més que evidents de que quan el govern de Ferrando té un projecte en ment, no està pensat per a ser durador, sinó que és pura improvisació, sense perspectiva de futur. Només interessa dur a terme els projectes siga al preu que siga i a costa dels diners del poble amb el fi d’omplir el programa electoral de fotos i les urnes de vots.

Enllaç d’interes:
http://www.ondaraunajoia.org/DesktopModules/Announcements/AnnouncementDetail.aspx?ItemId=1127&alias=www.ondaraunajoia.org&ModuleId=372&TabId=36&PortalId=0

Toni Romans

martes, 30 de noviembre de 2010

SOBRE LA POLÍTICA, L’IDEOLOGIA I ALTRES.

En la societat actual molta gent, sobretot jove, decideix obviar l’existència de la política. Pense que tenen alguns motius per passar d’ella: constantment apareixen casos de corrupció, alguns partits sols es dediquen a criticar la gestió dels altres i al contrari, pensen que cap cosa els  canviarà segons qui governe, etc. En ocasions tenen raó; no obstant això, soc dels qui creu que poder decidir (almenys una vegada cada quatre anys)  qui ha de governar el teu futur és un privilegi que ha costat molt de temps, diners i inclús la vida de molta gent. Per això pense que és necessari tenir una certa idea i otorgar-li uns deures a aquells que cada persona crega convenient pels motius que considere oportuns.
En quan a la mala fama anomenada anteriorment dels polítics, vull pensar que no tots són així, que realment hi ha gent disposada a sacrificar-se pel seu poble, país o estat. Per això, considere que un governant en realitat el que ha de fer és prestar un servei a TOT el poble, otorgar quatre anys de la seua vida per a que este prospere sense buscar el benefici propi. D’alguna manera això implica no tenir un sou, cosa molt difícil en la societat actual ja que per poder viure és necessari obtenir diners d’algun lloc. Ara be, per viure sense luxes tampoc és precís cobrar molts diners. Per tant, acceptaria que un governant cobrés una quantitat suficient per poder viure. Pot parèixer una utopia o una bogeria però la quantitat de diners que recaptaria un poble per a diferents projectes, seria almenys interessant. A més, demostraria ganes reals de treballar pel poble i no per enriquir-se a costa d’ell.
Canviant un poc de tema però lligat al mateix, vull comentar el següent: constantment parle amb alguns amics d’infància que encara creuen en la política i tenen ideologies molts llunyanes a la meua; després d’una d’estes xerrades vaig reflexionar sobre la visió tancada que es té de la política. Quan una persona es defineix, s’adjunta o simplement defèn alguns  punts d’un determinat partit no significa que tot el que aquest faça estarà bé i tot el que faça l’equip ideològicament contrari estarà mal. En primer lloc perquè ningú té la raó absoluta sobre el bé i el mal, en segon lloc perquè cada persona com a individu pot estar a favor o en contra de segons quines coses, i en tercer lloc perquè la unió de diferents idees oposades e inclús la discussió pot extreure idees molt millors a les inicials. Per tant, el fet de que una persona vote, per exemple, el PSPV, el PP, el BNV, etc no significa que estiga d’acord al cent per cent en tot el que aquests fan però sí en moltes coses.
Per últim, ja tancant esta reflexió i relacionat amb el tema anterior, vull dir que considere que quan una persona vota a unes eleccions locals un partit, no està votant la ideologia que comporten aquestes sigles, sinó més bé, les idees que hi tenen les PERSONES que l’integren a la localitat i el seu programa electoral.
I per hui ja estarà bé. Com he dit, cada persona tindrà la seua visió sobre cada cosa, la posada en comú és el realment interessant per avançar.
J.S.I.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Jo sóc d’Ondara – L’estand “del poble”

El primer dissabte de fira vaig anar amb els meus amics a visitar la fira i sopar. Passant per l’estand “del poble” vaig tardar poc de temps en adonar-me’n d’una cosa que, per al meu parer, és significativa.
No és el lema, m’agrada ser d’Ondara, i crec que a qualsevol ondarenc li agrada ser-ho, estimem Ondara.
El que vaig trobar significatiu és la visió que se li dóna a Ondara en l’estand “del poble”. Si fós foraster hagués pensat “ací on està la gent que tan orgullós diu que és d’Ondara”. Què ocupa l’estand? de 20 a 30 metres quadrats, pot ser més? I NO APAREIX CAP PERSONA, CAP VEÍ DEL POBLE. Només apareixen obres, obres i més obres.
Em negue a acceptar que Ondara només són obres, fins i tot diria més, allò més important en el poble NO són les obres, sinò les persones. Això no vol dir que les desprecie, no em cregueu tan neci, però que NO és allò més important, que ens identifica com a Ondarencs.
“Què li passa a Ondara, què li passa a Ondara que ací el pavellò cobert és de puta mare” NO!!!! La gent és de puta mare, la gent és la que li dóna valor al poble. I ahí és on l’equip de govern crec que falla, en el fons, crec que les persones els donen igual. Quan dic les persones estic parlant de tota participació social, la cultura, l’educació, LA JOVENTUT, etc.
Parlava amb algú de vosaltres i em comentàveu el mateix “no hi ha fotos de cultura”, és que no poden mostrar-les perquè no hi ha fotos culturals que els deixen en bon lloc, van a mínims, culturalment no destaquen en res. No parle de la joventut perquè em pose negre.
El recolzament a “lo social” és insuficient (no li done ni l’aprovat), no estic parlant de recolzament només econòmic, que també és important, sinò d’un recolzament moral. La sensació que em dóna a mi és que els dóna pena que la gent es moga, que les associacions facen coses pel poble, com si els llevaren el protagonisme. És el que veig des de la meua posició de participant en diferents associacions del poble o que sent d’altres associacions.
No m’agrada gens… Vinga a vore que comenteu. De tota manera, aquells que només llegiu (que sé de bona mà que hi ha més d’un), animeu-se a participar, així ens enriquim tots i pot ser em feu vore des d’una altra perspectiva la visió que se li està donant a Ondara.
Seria injust, com em diria mon pare, que només criticara allò roí. És cert que pense que en les escoles esportives ho estan fent bé, canviaria algunes coses, però el conjunt de les escoles és bo.
José Ramiro

miércoles, 17 de noviembre de 2010

INFORMACIÓ O PROPAGANDA?

Els mitjans de comunicació han sigut utilitzats al llarg de la història pel poder no només per a difondre notícies. Sinó per a difondre idees i propaganda partidista. Desafortunadament, Hui encara hem de suportar aquest ús partidista d’un dret universal com és el de la informació per part d’aquells que ens governen. I no, no vaig a parlar-vos de Canal 9, aquest tema ja està massa tractat i és massa evident la manipulació. Vaig a centrar-me a nivell municipal. Perquè el nostre Ajuntament també fa un mal ús de la informació.

            En l’anterior article publicat a aquest bloc per Joan Soler ja es va parlar de la manera en que s’havia anunciat que els estands de la fira serien gratuïts. Però en la mateixa notícia no s’havia dit que els comerciants que participaren estaven obligats a participar també el segon cap de setmana pagant 150€. És clar, l’Ajuntament i Ximo Ferrando queden més bé si solament diuen que els estands són gratuïts. No interessa dir res més per qüestions de populisme.

            Però açò no acaba ací, en la mateixa notícia [publicada al Canfali – Marina Alta (6 Nov 2010)] hem van cridar l’atenció les declaracions de Ximo Ferrando: “La feria de la actualidad no tiene nada que ver con la de cuando el PP accedió al gobierno municipal” . Cregueu que açò és notícia? Aquest elogis a u mateix són propaganda pura i dura.

            Pel que fa a la pàgina web de l’ajuntament (www.ondara.org), ha aparegut una notícia baix el titular “Ondara col·loca la primera biga de la coberta del pavelló” . Òbviament, aquest fet a l’alcalde li va parèixer suficientment transcendental com per a fer una visita acompanyat per dos regidors a les obres, i fer-se la foto, clar. Tan important serà la col·locació de la primera biga de pavelló cobert? Al final acabarem fent notícies de cada taulell que es posa!

            En fi, La qüestió és aparèixer als mitjans de comunicació i fer populisme. Igual que un mag treu un conill de dins d’un barret, Ximo Ferrando treu notícies de qualsevol lloc. Té una enorme agilitat a l’hora de fer notícies. I de manipular-les, clar.

Toni Romans.

jueves, 11 de noviembre de 2010

No ens enganyen, simplement dissimulen la realitat

L’altre dia llegia una noticia al Canfali sobre la fira a Ondara. En esta, se’ns dia que els estands comercials per al primer cap de setmana eren gratuïts i que aquest fet afavoria la participació del comerç del poble. Em va parèixer una molt bona idea, i pensava que s’estava fent un gran bé a la localitat.
Però no tot podia ser tan bonic ja que dos dies més tard, parlant amb un dels comerciants li comente la situació i em diu el següent: “És veritat, el primer cap de setmana és gratuït però si exposes el primer cap de setmana has d’ exposar també el segon d’ells i per a fer-ho, has de pagar 150 euros, més barat que mai.”
Aquestes paraules em van sorprendre molt ja que vaig veure un clar exemple de la manipulació informativa que dirigeix aquesta política. Com dia, no ens enganyen, simplement dissimulen la realitat.
J.S.I.

sábado, 30 de octubre de 2010

ENQUESTA

En relació amb les enquestes que s'estan realitzant al blog, seria molt interesant vore les opinions de la gent en comentaris sobre el que li agrada, que no li agrada i el que proposaria per millorar el poble. Moltes gràcies per la participació cada vegada major i espere que continue així. GRÀCIES. ADÉU.

lunes, 18 de octubre de 2010

FRANCISCO FRANCO, FILL PREDILECTE D’ONDARA PER LA GRÀCIA DE... XIMO FERRANDO!

Us propose un exercici per recuperar la memòria. No cal viatjar fins als anys 70, ni 50, ni 30; Només cal retrocedir uns tres anys. Recorde perfectament la impotència que vaig sentir el dia en que llegia la notícia que deia que Ximo Ferrando no retiraria els títols honorífics a Francisco Franco d’Ondara tal i com el grup socialista havia proposat. Una mala notícia per a tots els demòcrates i els que vertaderament creiem en els valors de justícia i pau.

            Per a qui no conega la figura de Franco m’agradaria recordar-los que va ser un dictador que va aplegar al poder l’any 1939 mitjançant un colp d’estat militar i després de sotmetre a tot un país a tres anys de guerra contra un estat democràtic i republicà. Aquest ascens va ser possible gràcies a l’ajuda de l’església catòlica (com no, l’església sempre al costat del poder) del nazisme alemany i del feixisme italià. Aquest homenet va aguantar al poder fins l’últim moment de la seva vida: el 20 de Novembre del 1975. La seva política es va caracteritzar per una crisi econòmica en la que gran part de la població passava fam i una duríssima repressió a tots aquells espanyols que s’oposaven al règim: varen morir milers i milers de persones i moltes famílies varen quedar marcades. Cal dir que aquests fets no són tan llunyans, sinó que els nostres avis i avies ho recorden perfectament i que qualsevol partit que és considera democràtic deuria condemnar fermament aquestos crims. Però desafortunadament no és així: a Espanya i a Ondara comptem amb un partit que encara no ha condemnat els crims del franquisme; és més, a posat a un ex ministre franquista (Manuel Fraga) autor de frases tan celebres com “La calle es mia” com a president d’honor: Aquest partit és el popular.

En el cas d’Ondara el PP ha estat capaç d’aguantar els títols honorífics a aquest assassí (Franco) i mantenir tots els símbols franquistes que queden al nostre poble. Amb aquestes actuacions el PP demostra que no és de centre com vol fer creure, sinó que està posicionat a l’extrema dreta i que els seus orígens estan en el franquisme. Cal fer menció de que a Espanya hi ha partits il·legals per no condemnar el terrorisme. És a dir que el PP pot sentir-se privilegiat per ser un partit legal sense condemnar el terrorisme de Franco.

Sr. Ferrando: quan parlem de retirar els títols honorífics a Franco no estem parlant de ser de dretes ni d’esquerres, no estem parlant de ser conservador ni progressista. Estem parlant de tenir sentit comú o no, de ser demòcrata o no ser-ho, de tenir responsabilitat o no, de tenir una mica de coneixements històrics o viure submergits en la ignorància més absoluta.

            El PP justificava el seu vot en contra de retirar els títols honorífics a Franco dient que ells miren al present i al futur, i no al passat. Però qui no entén el passat no comprèn el present. I per últim, només hem queda recomanar-los que abans d’aplegar al govern passen per l’escola, que agafen algun llibre d’història i en compte de preocupar-se en omplir-se les butxaques a costa de la corrupció, que es preocupen en omplir-se el cap d’una mica de cultura general, que açò no té preu.

Mentrestant, als ondarencs només ens queda aguantar a Franco com a fill predilecte del nostre poble i a Ximo Ferrando com a alcalde i responsable d’aquesta injustícia.

Toni Romans

jueves, 14 de octubre de 2010

BLOC I PSOE HAURÍEN DE PARLAR

Mirant les entrades d’aquest blog pareix que sempre es parla de política i sempre es controla al mateix equip. Per aquest motiu vull proporcionar la meua opinió sobre els altres partits del poble.
Personalment crec que les eleccions de l’any que ve poden suposar la caiguda (més que merescuda) del Partit Popular si les coses es fan bé; però si les alternatives no es senten a parlar seriosament i es posen d’’acord en molts aspectes pel bé del poble, continuarà al cap de l’ajuntament la cort de Ximo.
Dos partits que tenen (almenys ideològicament) molts punts en comú no poden estar constantment enfrontats per culpa d’un o de l’altre, com em dia ma mare: “dos no es barallen si un no vol”.  Hi ha un greu problema de comunicació directa i del que es tracta és de fer el millor per a la localitat.
És comprensible que amb els canvis que ha hagut en cada partit, aquests s’hi hagen allunyat: El Bloc nacionalista valencià cada vegada va adquirint una posició més propera a la dreta a nivell global. El Pspv-Psoe, per la seua banda, té una ideologia més centralista. A pesar d’això, continue pensant que tenen moltes coses en comú de les que han de parlar ja que entre els dos conformen la posició alternativa al que ens dirigeix actualment.
Dos visions similars del que s’ha de millorar a Ondara no poden trobar-se tan allunyades, utilitzem el sentit comú i entre tots agafem una major força.
                                                                                                                                                       Anònim

miércoles, 6 de octubre de 2010

ONDARA: CANVI RADICAL

El poble d’ondara, amb la seua gestió en els últims anys, ha canviat de cara. Com si d’una operació de cirurgia estètica  a lo “Belen Esteban” es tractés.
És necessari que els pobles modifiquen alguns del seus punts clau per  aconseguir una visió més moderna. No obstant això, esta localitat ha patit un nombre de canvis molt elevat . Que aquestes modificacions siguen més o menys agradables a la vista és qüestió dels gustos de cada veí, per tant, tot és respectable. Però, i aquest és l’element clau, realment  són funcionals aquests canvis? Personalment crec que en molts casos no.
L’adoquinament dels carrers del centre pot resultar bonic (un creu que aquests adoquins són de molt poca qualitat) però que s’eliminen les voreres i en el seu lloc posen tota una sèrie de pilons és molt poc funcional per al veïnat.  Si al mateix temps es posen macetes que impedeixen el pas, obligant als usuaris a passar per la calçada, encara fem la bola més gran. I si, per rematar-ho, llevem desenes de places de pàrking sense haver-ne creat de noves, ja toquem el ridícul.
D’altra banda, en les noves obres del pont del “prado”, s’ha donat una visió moderna al mateix. Però en aquesta modernitat hauria d’introduir-se l’eliminació de barreres arquitectòniques; un fet que no està present ja que qualsevol persona amb problemes de discapacitat física té molt difícil pujar a les seues voreres.
Hi ha molts més exemples, com ara,  la creació d’un “bulevard” a un carrer on quasi no queden establiments comercials degut als temps que corren i a l’estocada definitiva del centre comercial. Bonic? Si, molt; però necessari o funcional? No, no gens.  
Per suposat, no tot és roïn,  s’han fet i sobretot refet (tema del que parlarem algun dia) obres molt profitoses i pràctiques. Això en qualsevol poble sempre és d’agrair però tenint en compte que estan fent la feina per a la que han estat elegits.
En definitiva, com vaig escoltar l’altre dia en paraules d’un veí “ Ondara s’ha convertit en un poble de pamflet”, és a dir, en un poble on tots els seus racons són imatges de postal o pretenen ser-ho, però que ni  són ni fan la vida còmoda als veïns. De nou, caiguem en  l’error de no saber el que és realment governar. Una llàstima.
                                                                                                                                                       Joan.S.I.

lunes, 4 de octubre de 2010

¿I ARA ON ANEM?

Fa temps que les nits de festa a Ondara han caigut, la gent ja no tria aquest poble com a lloc on passar les nits de divendres o dissabte. Hi ha qui pensa que això és positiu ja que així s'eviten baralles, fem, escàndol, etc. Però personalment crec que és molt roin, no tan sols per haver d'anar a altres llocs i agafar vehícles (per trobar el mateix que tenim ací), sino pels diners que ja no recauen en els establiments locals, sobretot bars i pubs. Poden ser molts els motius: la gent està cansada de l'ambient al poble, estem cansats dels nostres pubs, els horaris no conviden a eixir per Ondara, estem en una mala época econòmica, la gent ix menys, és una "roda" natural, etc. Per això m'agradaria conèixer el perqué de la situació segons la vostra opinió i algunes idees per reconduïr-la.
Moltes gràcies i participeu.
Adeu.

Anònim

jueves, 30 de septiembre de 2010

EL GRAN JOC DE XIMO

La política de hui en dia és una política corrupta, diluïda en l’abastiment del benestar propi i del dels més íntims (com en tots llocs, algú hi haurà que es salve).  Puc recordar, ara no fa més de deu anys, quan encara alguns polítics quasi no tenien un sou. Hui no, ara els polítics són empresaris a gran escala. Uns empresaris que dirigeixen i juguen amb els seus pobles sense tenir en compte la gent que en ells habita; i que, per descomptat, cobren uns sous estratosfèrics per a les seues funcions.
L’alcalde d’Ondara no és una excepció i el seu equip de govern tampoc, al contrari, és un dels molts bons exemples de com diverses persones amb popularitat i retòrica barata pot aconseguir fer diners burlant-se dels seus veïns.
Ondara, un poble que ha patit un canvi espectacular en els últims deu anys, s’ha convertit en el terreny on juguen la seua partida. No importa amb qui ens topem per davant ja que la finalitat del joc és guanyar i, sobretot, extreure diners. La gent, es converteix així en simples peons a qui enganyar.
Mentre transcorre aquest joc,  la resta de la gent mira incrèdula (com si d’un partit de futbol es tractés) com es cometen injustícies constantment al seu voltant. L’únic que ocorre és que sols reclamem falta quan ens la fan a nosaltres.
A continuació, i per fer un favor a l’alcalde de la localitat, exposaré un fragment del significat de govern: “té per missió crear un sistema d’autoprotecció social per i amb les famílies que viuen a l'Estat (en aquest cas al poble), assegurança al llarg termini, autofinanciable, de molt bona qualitat i sense corrupció” i està molt lluny del que fan aquestes persones.
Per suposat que mai plou a gust de tots, això és normal Ximo, però ja està be que sols ploga quan necessites regar el teu camp. Tingues un poc de dignitat i intenta fer la vida fàcil a tot el poble. Deixa’ns participar del joc a veure si ens divertim.
                                                                                                                                     Joan Soler Iñareta