Páginas vistas en total

jueves, 30 de diciembre de 2010

QUEDADA

Junt amb José i Toni, hem estat parlant d'ajuntar-nos algun d'aquests dies festius. En principi quedem el dia 4, bé a l'hora del café (lloc per convenir), hora de cervesseta o després de sopar. Això ja ho decidim entre els que pensem assitir. Temes per parlar segur que no ens en falten. Digueu si podeu vindre o no i a quin hora preferiu quedar. Moltes gràcies. Adéu.
PD: Personalment, l'hora del café m'agrada més, però puc anar a un altra hora sense problema. J.S.I.

lunes, 20 de diciembre de 2010

QUE DIVERTIT ÉS VIURE A ONDARA!

Vaja per davant que viure a Ondara m’agrada per damunt de qualsevol cosa. No obstant això, aquells que vivim al centre d’aquest poble tenim la “gran sort” de poder jugar tots els dies a un bon  joc.
¿Recordeu quan de menuts jugàveu a la cadireta? La veritat és que era un joc divertit, doncs hui en dia encara puc jugar amb els meus veïns gràcies a l’equip de govern. L’única diferència és que en lloc d’ haver-hi xiquets corrents hi ha cotxes amb conductors desesperats, i en lloc de cadires que ocupar hi ha places d’aparcament a menys d’un kilòmetre de casa.
Doncs això, que recorde la meua infància dia rere dia, i la recordaré perquè el joc continua,  encara van llevant cadires per que la cosa estiga més complicada; clar, com ocorria en el joc, sols en pot quedar un. A més, aquells que estan mal asseguts els penalitzen com ha de ser oportú. Sols falta veure dos conductors barallant-se verbalment per un lloc on estacionar i el símil serà perfecte, però temps al temps.
Sols puc afegir que moltes gràcies als governats per permitir-me gaudir d’aquest divertiment a diari, m’estan fent sentir més jove.
PD:  És més que evident la ironia però per si de cas la remarque. Ximo ho has aconseguit, els veins s’estan divertint (tu no crec perquè aquest problema no el tens) i ja ens semblem un poc més a una ciutat, eixe era l’objectiu no?

Joan Soler Iñareta

sábado, 18 de diciembre de 2010

LA IMPROVISACIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN

Un dels majors problemes que té la classe política actual és que no fan una projecció de futur; és a dir, basen la seva política en la improvisació i no pensen en les repercussions que els seus actes poden tenir en el futur. Açò és un greu problema ja que aquestos actes improvisats moltes vegades poden portar a unes nefastes conseqüències. Per exemple, a nivell internacional, la crisi econòmica actual. Però els polítics “de poble” també tenen aquest problema. Us posaré alguns exemples del nostre poble:

A finals de la passada legislatura es va acabar l’adoquinament dels carrers del casc urbà, en aquestos carrers es van posar uns testos grans de ferro per a posar tarongers i embellir els carrers en qüestió. La idea no estava mal pensada. Però resulta que han passat uns tres anys i alguns testos ja han sigut eliminats, ara resulta que queda millor si els tarongers estan plantats a terra plana. Algú s’ha preguntat que degueren costar aquells testos? I, on han anat a parar després de llevar-los? Ha valgut la pena comprar-los per a gaudir-los només tres anys? M’imagine que no degueren ser massa barats i m’agradaria pensar que han sigut venuts i les pèrdues econòmiques al llevar-los no han sigut massa elevades. De totes formes, crec que el govern deuria haver donat explicacions ja que estan jugant amb els diners de tots els ciutadans. Però clar, aquest govern no acostuma a donar explicacions, per això crec que la oposició deuria haver preguntat al respecte i donar-li al tema la importància que és mereix. Reitere: no crec que els testos foren massa barats.

També durant la legislatura passada es va instal·lar la primera fase de contenidors soterrats. I farà cosa de pocs mesos aquestos contenidors han sigut substituïts per uns nous que tenen les boques més grans, els anteriors eren incòmodes. Aleshores tornem al mateix ritual d’abans: que han costat els contenidors nous? I els vells? Que s’ha fet dels contenidors retirats? Val la pena la despesa?

Una altra evidència de la improvisació és la polèmica a partir de la passarel·la que unirà el poble amb el Centre Comercial. Aquest tema a sigut utilitzat pel PP per a atacar al govern central ja que la subvenció del planE no és suficient per a sufragar totes les despeses de la passarel·la. Mentrestant, la oposició ha denunciat l’encariment del projecte. La qüestió és que tots els partits han utilitzat la passarel·la per a treure rendiment polític però a cap d’ells li se va ocorre, abans de fer el Centre Comercial, projectar un accés per a vianants. De manera que ara serem els ciutadans qui haurem de pagar més per un accés al Centre Comercial. Açò em fa pensar sobre la crisi econòmica, és veritat que hi ha més de quatre milions de aturats, però les arques públiques estan en perill? Per que els polítics continuen malbaratant els diners de tots?

Aquests exemples que he citat crec que són xicotetes mostres més que evidents de que quan el govern de Ferrando té un projecte en ment, no està pensat per a ser durador, sinó que és pura improvisació, sense perspectiva de futur. Només interessa dur a terme els projectes siga al preu que siga i a costa dels diners del poble amb el fi d’omplir el programa electoral de fotos i les urnes de vots.

Enllaç d’interes:
http://www.ondaraunajoia.org/DesktopModules/Announcements/AnnouncementDetail.aspx?ItemId=1127&alias=www.ondaraunajoia.org&ModuleId=372&TabId=36&PortalId=0

Toni Romans