El moviment 15-M ha triomfat, les places continuen ocupades i cada vegada rep més suport popular. Aquells que pensaven que en dos dies anava a passar la tempesta s’han equivocat. En el període electoral que acabem de passar l’extrema dreta espanyola i els seus mitjans de comunicació deien que aquest moviment beneficiava a l’esquerra. Inclús es van atrevir a posar-li autoria al moviment: Rubalcaba. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que tot açò és una fal·làcia.
No cal dir que les reivindicacions dels indignats tenen com a idees clau valors de progrés i de democràcia participativa, valors monopolitzats històricament per l’esquerra. Per tant, aquest moviment no és més que una exigència per part de l’esquerra a la pròpia esquerra. Els crits dels indignats demanen urgentment un gir a l’esquerra d’allò que sempre ha sigut l’esquerra i que en els últims anys ha perdut el nord darrere del capitalisme. I aquesta és una mostra més que evident de l’esperit crític que ens caracteritza als esquerrans.
Està comprovat històricament que cap sistema socio-polític és etern. Al llarg dels milers d’anys que porta l’home a la Terra s’han viscut enormes canvis socials, polítics, econòmics i culturals. Perquè ens ha de fer por un altre canvi? Pot ser s’haja esgotat l’actual sistema i ha aplegat l’hora de reformar aquesta democràcia a mitges, no? Pense que els partits polítics deurien escoltar les reivindicacions dels indignats. Cal adaptar-se als nous temps, a la nova realitat i, sobretot, a les noves exigències socials. Perquè els partits polítics cada vegada han de respondre més a la societat i no tant als seus idearis.
De fet, cal acceptar que la democràcia participativa és el futur, possiblement gràcies a les rets socials i noves tecnologies. I si els partits foren intel·ligents començarien a moure motors per tal d’adaptar-se a aquest nou sistema, perquè els canvis comencen des de dins. És per això que els partits polítics deurien replantejar-se els seus idearis i “revolucionar-se” internament.
Amb tot açò vull dir que tenim la oportunitat de ser pioners en adaptar-nos a les noves circumstàncies socio-econòmiques que els indignats exigeixen, i seria un error deixar passar aquesta oportunitat. No passarà res si duem a terme certes reformes estructurals i fem un món (o un país) més just. Possiblement d’ací trenta anys puguem presumir de ser els primers en incorporar-nos al nou sistema democràtic que ben prompte regirà el nou món. Pot ser altres països ens prenguen com a exemple a l’hora d’aplicar les seves reformes.
En fi, sembla que el sistema que ens ha regit fins ara ha caducat, hi ha senyals més que evidents. Ara cal ser intel·ligent i revolucionar-se, perquè adaptar-se a la nova democràcia prompte serà una necessitat vital.
Toni Romans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario