Després de observar i contrastar resultats electorals en l’ultima setmana, arribe a la conclusió que en l’actualitat vivim en una profunda crisi ideològica en l’esquerra a nivell nacional. Els resultats obtinguts s’han analitzat com un fort càstig al govern de Zapatero per lluitar amb mesures pròpies de la dreta contra una crisi establerta pel capitalisme (el qual ha demostrat ser qui realment governa el món). Aquestes mesures impopulars no són pròpies sinó que es deuen a les pressions dels grans bancs mundials i d’Europa. Probablement, el govern passarà l’any vinent a mans de la dreta, o el que és el mateix, del Partit Popular. La primera conclusió que es pot extreure és que enviarem a resoldre una crisi creada pel capitalisme als màxims defensors d’aquest sistema que tan beneficiós els resulta. El segon que hem de pensar és que les seues mesures continuaran la línea ja establerta per Europa i no podran fer el que consideren oportú al ser el govern continental qui marca el temps a seguir.
D’un altre costat ens trobem la situació a València. Ací hi ha una persona i un govern a punt de ser jutjats per diferents delictes i torna a guanyar per majoria absoluta. En aquest cas, la crisi no és solament ideològica, es d’altres coses dignes d’estudi científic.
I per últim ens centrem en Ondara, el nostre poble i aquell que dona veu a aquest blog. Ondara és diferent per varies qüestions: Al mateix temps que en tota Espanya el PSOE baixa estrepitosament, ací augmenta 200 vots (principalment perquè ací el que es vota són les persones i no les sigles), inclús així, estic segur que se’n ha perdut algun vot degut a la “marca” PSOE. D’altra banda, el PP augmenta el seu nombre de vots en 130 després d’una campanya on s’ha centrat en convidar a sopar al poble, arrastrant la política a un circ mediatic al més pur estil romà.
Tots aquests fets nacionals, autònoms i locals ens fa pensar i creure que hi ha una profunda crisi ideològica en l’esquerra. És a dir, la gent del Partit Popular (que no tots els seus votants) va a votar en massa, sap el que ha de votar des de que naix i en casa així ho inculquen (com en tots els llocs, sempre hi ha excepcions). L’esquerra no és així, la gent que vota a l’esquerra normalment ja des de la infància dona als seus fills i filles la opció de votar el que consideren més apropiat i en moltes cases ni tan sols es parla de política. Quan ocorre això durant molt de temps apareixen les persones que “passen de la política” i que al final decideixen votar a qui ja està governant. Això en Ondara ocorre més que en cap altre poble, així s’explica també que mai hi ha hagut un canvi de govern al municipi a través d’unes eleccions, sols a partir de mocions de censura. Degut a aquesta deixadesa de l’esquerra apareixen persones que mai han estat vinculades a la ideologia pròpia de la dreta i que ara, de sobte, formen part d’ella. I no ens enganyem, no estem parlant d’una dreta estèril ni molt menys, estem parlant d’una dreta que manté la figura de fill adoptiu del poble d’Ondara a, ni més ni menys, que Francisco Franco.
Per tot això i els símptomes que apareixen de les manifestacions del 15 M és necessari una revisió ideològica en l’esquerra que torne a la gent la convicció de que hi ha un altra manera de fer política.
Joan Soler Iñareta
