Páginas vistas en total

jueves, 27 de enero de 2011

S’APROPEN ELECCIONS I ES NOTA L’OPORTUNISME

En l’últim dels meus escrits criticava la falta de participació de les diferents associacions locals en la vida diària al poble. Dies més tard llegia la següent noticia:  “L’alcalde d’Ondara inicia una sèrie de reunions amb les associacions locals per conèixer les seues necessitats i interessos”. Sé que les meues paraules difícilment arriben a oïts dels governants locals però com si de telepatia es tractés, vam pensar en el mateix. 
Al llegir aquestes frases vaig realitzar la següent reflexió: Com es pot ser tant oportunista?  És a dir, aquestes reunions es realitzen ARA amb l’única finalitat de “vendre” a les associacions paraules i gestos de complicitat per tal d’aconseguir vots, seguir governant i tornar a ajuntar-se amb elles dintre de QUATRE ANYS. Parlem del típic “por interés te quiero Andrés”, molt utilitzat pels governants locals. Si la gent ho raona, arribarà a la conclusió de que sols se’l necessita i se’l deixa participar quan s’apropen eleccions amb la finalitat d’obtenir el seu favor. Aquesta no és la idea, la idea és comptar amb tot el poble i la seua gent durant els quatre anys que es governa, deixar-la participar, que aporte idees, realitze activitats, etc.
D’ací es desprèn el pitjor: L’Ajuntament d’Ondara intenta "comprar" els seus habitants; és a dir, consideren que ajuntant-se amb ells una vegada cada legislatura, convidant-los a sopar i prometent-los un nou edifici per a ells,  ja està tot fet. Com a demostració del que acabe de dir posaré el següent exemple extret d’un mitjà informatiu:  "El PP d’Ondara promet un edifici polivalent que, entre altres utilitats, tindrà una zona reservada per a les associacions i col·lectius locals". Açò comença a ser preocupant, on hi ha un problema, el PP crea un edifici i es creu que tot està solucionat. Torne a dir que pense que la construcció d'infraestructures està molt bé, però no ho és tot, es requereix el seu ús i la participació del poble en les mateixes, així com una gestió eficient.
Com titula el text, començen a sonar tropetes electorals i ja va notant-se l'oportunisme del PP, però segur que la cosa anirà a més.

J.S.I.

jueves, 6 de enero de 2011

SER D'UN POBLE I PODER PARTICIPAR D'ELL

Amb la ressaca de la nit de reis, encara em pregunte com l’ajuntament d’Ondara té la poca vergonya de transmetre als veïns que les coses al poble s’estan fent d’una manera impecable.  S’han fet infraestructures, cosa de la que me’n alegre molt, ara hi ha que gestionar-les bé i donar-li vida, fer que la gent participe d’elles.
Però, un poble són sols construccions? Personalment crec que no. L’altre dia un home que afirmava no viure a Ondara i al qual mai havia vist em preguntava, amb una quantitat d’alcohol en vena important, què era el millor d’aquest poble. Sense dubtar-ho ni un segon vaig respondre: la seua gent. Un poble no és més acollidor o menys per les seues carreteres, les seues construccions, etc; una localitat és el que és per la gent que l’habita, que es relaciona, que participa d’ell, que acull aquell que ve de fora com si d’un veí més es tractés. Però a aquesta gent, el govern actual l’ha adormida, li ha negat tantes vegades la iniciativa que ha aconseguit apagar-la, li ha anat llevant força (associacions que no tenen veu ni vot en cap decisió, veïns que veuen injustícies constants però no les denuncien per que saben que no hi ha res a fer, etc). A tota aquesta gent han anat desgastant-la fins deixar-la sense forces, i al igual que a ells, tots els actes que s’han anat deixant de fer (festa carrer, gala lírica, pèrdua evident de la força de les festes de la soledat o sant Jaume, etc).
 Ahir mateixa vaig veure l’últim exemple de la desgana per fer les coses bé per part del govern ja que les associacions, sense la seua ajuda, poc poden fer. Vaig veure una cavalcada de reis insípida, sense cap professionalització, cap punt d’il·lusió o espectacle per que els més majors tornaren a ser xiquets; per tant, ahir em van demostrar que ja ni tan sols respecten els més menuts, la gran sort que tenen és que eixos xiquets no perdrien eixa mirada d’il.lusió per molt mal que es feren les coses, al cap i a la fi, encara no són conscients. Però, i nosaltres, ho som?
J.S.I. 

domingo, 2 de enero de 2011

La Democràcia Participativa

Com bé diu Joan, a l’article “Sobre la política, la ideologia i altres”, la gent no pren part de la vida política per diferents motius. No se n’adonen que ha costat molt per poder gaudir del nostre sistema de “Democràcia Representativa”, amb tots els seus defectes i les seues virtuts, i, com passa sempre, quan una cosa es converteix en rutina ho deixem de valorar. Dintre d’esta dinàmica de “desinterés”, què es pot fer per a que la gent valore la Democràcia? Jo començaria perquè la gent conega realment de què estem parlant, per això aprofite i en les següents línies tracte d’explicar-me.

La democràcia no és una invenció moderna sinó que va aparèixer a l’Antiga Grècia, en el temps de Perícles, com a sistema d’organització de la Polis. De tota manera em  quedaré amb la seua definició actual per a centrar-nos. Segons la RAE, la democràcia es defineix com: “Doctrina política favorable a la intervenció del poble en el govern”.

Mirant esta definició i el sistema polític actual podríem dir que es compleix cada quatre anys a l’hora d’elegir els nostres representants (Democràcia Representativa) i donar-los el nostre poder de decisió. Però, no cregueu que ens quedem curts a l’hora d’interpretar la definició? En cap lloc posa que NOMÉS siga cada quatre anys o que deleguem en altres persones TOTES les decisions que s’han de prendre en la gestió del govern del poble. No us agradaria participar més en les decisions que s’aproven? Si a la gent se li donara participació, no tindria més interés? Interès que per altra part trobem a faltar. I a més, no ens permetria viure en una Democràcia Participativa?

També és cert que pot ser un perill per als nostres representants dur a terme aquesta idea. Imagineu-vos que es demana opinió sobre un projecte concret (com la barana del prado) a elegir entre diferents propostes i que el poble tria la que no vol l’Ajuntament; açò suposaria que se l’haurien d’empassar, els vinguera de gust o no. Ara bé, malgrat tot, trobe que seria interessant que la gent participara amb les decisions, s’implicara i es sentira partícip en l’evolució del poble.

Hi ha moltes fórmules per portar la Democràcia Participativa al carrer (referèndum, consulta popular, enquesta, concurs de projectes, etc.) però la qüestió és si “interessa?”. Al poble sí,  però i als governants? Trobe que també, tot i que a la classe política actual no li agrada la idea. Dues persones pensen més que una, i tres més que dues… quantes més en participen, millor. És clar, esta participació hauria d’estar ben organitzada,  ja que podria passar que la gent buscara el seu propi benefici i no el bé comú.

Difícil, però beneficiós per a tots.

                                                                                                                                                José Ramiro